Els vehicles de transports escolar (TE), de forma simplificada podríem dir que són aquells que de forma concertada, transporten menors de 16 anys.
Aquests vehicles es van regular de forma diferenciada l’any 1983, amb el RD 2296/1983. Aquell RD limitava l’antiguitat dels vehicles a 18 anys, obligava a una inspecció extraordinària feta per un taller dels elements més importants de seguretat, cada tres anys i fixava alguns elements específics pel TE, que encara es mantenen en l’actualitat, com són: una pantalla protectora darrere del conductor, no permetre una distància superior als 80 cm entre seients, sense un element de protecció com una mampara o un cinturó de seguretat i introduïa el que es coneix com a senyal de transport escolar. A diferència de la normativa actual, l’antic RD permetia asseure tres menors en l’espai de dos seient d’adults. També obligava a portar martells per trencar els vidres i cinturó de seguretat en el seient del mig del passadís. Això al que ara estem tan acostumats, en aquell moment era novetat.
Aquesta normativa és la que es va aplicar a l’Estat espanyol durant pràcticament 20 anys. A causa de la preocupació general de la societat i en especial dels pares, al voltant de l’any 2000 l’administració de l’Estat va demanar als laboratoris experts en legislació d’autocars, que elaboressin una proposta tècnica per evolucionar la normativa vigent, i així després de diverses modificacions durant el període d’exposició pública, l’any 2001 es va publicar el RD443/2001, que és el que està vigent en l’actualitat.
Les novetats més significatives del RD 443/2001 van ser les següents:
- Es reduïa l’antiguitat dels vehicles autoritzats a realitzar TE dels 18 als 16 anys.
- Desapareixia la possibilitat d’ocupar amb tres menors, dos seients d’adults.
- Desapareixen les inspeccions extraordinàries.
- S’obligava a que tots els elements que estan davant d’un seient compleixin amb un assaig d’impacte, específics per menors.
- Es preveia un calendari per l’aplicació d’altres requisits tècnics complementaris.
En l’actualitat gràcies als requisits d’homologació de tots els vehicles de transport col·lectiu, podríem dir que les diferències entre un vehicle de transport col·lectiu de persones i un de TE són mínimes i pràcticament sols afecten la seguretat dels menors quan el vehicle està parat.
Aquestes diferències són:
- Retrovisors i càmeres perquè el conductor pugui veure tots els voltants del vehicle i evitar l’atropellament d’un menor quan el vehicle es posa en marxa.
- Avisador acústic de marxa enrere, per evitar que algun menor despistat, sigui atropellat quan el vehicle va marxa enrere.
- Senyalització de TE, que hauria de servir per advertir a tots els conductors que estan baixant menors de l’autocar i poden sortir corrent en qualsevol moment, pel que cal sempre reduir la velocitat i estar molt atents.
En conclusió les diferències són mínimes però importants.
Per concloure aquest article dues recomanacions molt importants dirigides als lectors que tenen fills menors. Cal intentar mentalitzar als nostres fills de l’ús del cinturó de seguretat quan el vehicle en disposa (són obligatoris per tots els vehicles matriculats a partir de l’octubre de 2010). I recordar-los que els martells per trencar els vidres en cas d’emergència no són cap element de joc. Segons les dades que disposem hi ha certa afició de retirar aquest element del seu lloc, aquest fet pot significar un perill molt gran tant per ells com en cas d’accident, ja que trencar un vidre sense martell pot resultar una tasca molt difícil i en cas d’incendi podria tenir greus conseqüències.
